Un bodegó amb cireres

He fet un bodegó. A partir d”una de les fotografies que Idoia Lasagabaster ens proposà durant el seu magnífic i positiu curset de fa unes setmanes al taller de la també aquarel·lista Aina Amengual i el fotògraf Jaume Gual a Sa Cabaneta. No m’és fàcil fer bodegons, ja que no sé dibuixar prou, i a més em considero o voldria considerar-me paisatgista: porto més paisatges arxivats dins el cap per la meva condició d’excursionista i m’agrada molt fer-ne i sobretot aprendre a fer-ne. No obstant, de tot he de tastar, amb tot he de practicar, i en tot he de cometre el nombre d’errors necessaris -potser hauran de ser deu mil o cent mil o qui sap quants- per poder aprendre a bastament la tècnica i qualque dia arribar a fer més o menys dignament les aquarel·les. No sé si hi seré a temps… Copio aquí el bodegó sencer, i el detall que considero més ben reeixit, el bol amb cireres. Confesso que m’agrada tal com ha quedat aquest racó. Sóc conscient en canvi del pegat que formen les flors, especialment les, diguem-ne, verdes-i-grogues. I de la manca de volum del gerro de les flors. Prometo posar més atenció en la propera ocasió.