Poetes de casa

Poetes de casa. Admirables tots. No vull jerarquitzar la seva qualitat ni la rellevància o l’impacte de la seva obra. Ni el que en pot quedar per al futur. Només els anoto aquí perquè em plau haver-la llegit. Es deia abans, i sovint, que Mallorca era una terra de poetes. Tal vegada és certa, una afirmació tan atrevida. A Mallorca hi ha bons poetes, és clar! I bons escriptors en general. I escriptors de tota mena, com arreu… Sense grans rius no hi hauria mar. Sense torrents, rierols i sense xaragalls o degotissos insignificants no hi ha grans rius. He llegit que el Danubi neix en veritat d’una aixeta sobre una pica… O he imaginat aquesta lectura? El Delta d’aquest riu és d’una grandíssima extensió i d’una infinita bellesa. A la llibreria de segona mà vaig trobar fa unes setmanes els volums següents de la col.lecció balanguera de l’Editorial Moll. Els vaig comprar, naturalment. Fer-ho, comprar un llibre i llegir-lo o rellegir-lo, és la més clara manifestació d’homenatge a un autor, ni que sigui en aquest format de llibre de segona mà. Així els rescatam, també, de prestatgeries en les quals no hem de voler que tals llibres recullin pols massa temps. He rellegit, doncs: Lovely d’Antònia Vicenç, un contundent exercici de sinceritat autobiogràfica. He descobert La carn que cruix de Bernat Nadal, amb versos que m’hauria plagut escriure jo mateix. I he descobert Les terrasses d’Avalon, de Miquel Cardell, escriptor intel.ligent que no trobo fàcil, que usa referents que no són els meus, i que sempre em deixa amb ganes de llegir més treballs seus. Gràcies als tres.