Fan por

No vull que aquest web sigui un àmbit incòmode per ningú. Ni que sigui polític, sinó, cultural. Aquí vull parlar de llibres i d’aquarel.les i de viatges i d’excursions. Però, no puc callar davant tant d’odi contra la Catalunya independentista. “¡A por ellos!“, diuen. En el fons, l’Espanya castellana odia Catalunya, independentista o no. No deixaran d’intimidar-la fins que desaparegui la identitat catalana. Els molesta la diferència, que s’usi una altra llengua i es reivindiqui una altra identitat, antiga, tan digna com qualsevol altra. No entén res. Dreta i esquerra van a l’una, no hi ha cap matís. Qui el voldria posar és acusat de traïdor, de terrorista, d’antiespanyol… S’emboliquen amb banderes com a nacionalistes que són. Nacionalistes espanyols. No diuen una sola frase que no contingui la paraula màgica, Espanya. Tan poc se’n senten que han de reafirmar-ho en cada moment? No sé si s’ho han proposat, però, tot sona menaçant… Vessen agresivitat, manifesten odi: l’odi que diuen veure en els catalans independentistes. Si es mirassin al mirall dels meus ulls s’esverarien com jo m’esvero de veure’ls. Sembla que se consideren profetes o confrares d’una religió amb un sol dogma, el franquista “Unidad de España”. Parlen com il.luminats, exaltats, enrabiats… Hi ha molt de silenci de qui hauria de parlar per posar seny. No ho fa per por. I hi hauria d’haver més silenci en algunes veus desprestigiades. Domina el franquisme reviscolat, doncs, a dreta i esquerra. Fan por.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.