Peresa estival

Però, tot i la peresa, vull fer aquesta entrada i comentar les lectures fetes o encara pendents. Algunes, no totes. Dels nous creadors de les aventures de Corto Maltès, Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero, que segueixen amb fidelitat les pautes del personatge creat per Hugo Pratt, llegesc Equatoria i Bajo el sol de medianoche. Mentretant, en Josep-Francesc Delgado, un dels autors més interessants de la literatura catalana actual, m’envia -i jo el llegesc immediatament amb passió, just havent-lo tret del sobre de Correus- el seu estudi sobre El món de Michael Ende: vida, obra i Antroposofia (Pagès editors), que resulta ser interessantíssim. Permet conèixer millor Ende i la seva obra, les dimensions soterrades en cada text seu, els valors, els alens. I també permet saber més del mateix Josep-Francesc, del seu quefer i de les seves preocupacions literàries. Molt recomanable. Conquista de lo inútil, de Werner Herzog, el director de cinema, ha resultat ser un els millors textos que he llegit aquests darrers anys. El publica, molt bé, Blackie Books, en format butxaca. És un dietari del procés de filmació de Fitzcarraldo. El text és delirant -perquè és la crònica d’un deliri, realment-, riquíssim, potentíssim. Amb igual interés he rellegit les Cartas a Theo, de Vincent Van Gogh (en edició de Círculo de lectores, que trobo en molt bon estat a la llibreria de segona mà), no exemptes de deliris, també, i no he pogut evitar, novament, la sensació de pena, d’injustícia. Vincent Van Gogh hauria estat un grandíssim escriptor igualment que és un grandíssim artista. Quanta passió en la seva obra pictòrica, i quanta en les seves cartes al germà còmplice! Són admirables les seves reflexions sobre els colors. Van Gogh tenia uns altres ulls, els ulls d’un déu. Andrea Wulf escriu una biografia del viatger i naturalista Alexander Von Humbolt: La invención de la naturaleza (taurus). Humbolt és fascinant. Ho sé, perquè conec de passades lectures part de la seva obra científica i dels seus viatges per Sudamèrica, i espero confirmar-ho amb aquesta lectura. Me deixa el llibre un bon amic: li demano paciència, perquè són moltes de pàgines. I per acabar, penso embarcar-me, en poder, en l’embolic de la física moderna a través de l’obra Historia del tiempo. Del Big Bang a los agujeros negros, de Stephen W. Hawking (Alianza). Espero no perdre’m en els enigmes laberíntics de l’Univers.