Jules Verne: intocable

No tocar. Ni una sola crítica, en vull sentir. Ho deia Marcel Proust: les lectures de la infantesa han de romandre a banda. Llegir, de nins o d’adolescents, era una altra cosa. D’adults ja no llegim igual. És difícil, ara, que ho facem mossegant-nos el morro inferior, corpresos per l’aventura que ens expliquen els textos… Que ningú no critiqui, doncs, Jules Verne. Que ningú no critiqui que, jo, de temps en temps, necessiti rellegir-lo o llegir-lo. Ara, he trobat en la xarxa una novel.la en la qual potser parla de l’Evolució… El poble aeri, es titula. Deu ser una de les seves darreres obres. He d’assabentar-me’n. No l’he llegit mai, aquest relat de Jules Verne. Això és segur. Ho faré aviat. I això és seguríssim! No sé si ho faré abans o després de llegir aquest interessantíssim recull d’articles i d’estudis sobre l’autor i les seves obres i els seus temes que ha publicat la Universitat de Saragossa: De Julio Verne a la actualidad: la palabra y la tierra. En qualsevol cas, he de tenir temps. Les falzies ja han partit de Ciutat. Bon viatge!