La vida humana és certament molt breu per abastar completament els infinits canvis que es produeixen al seu entorn (siguin canvis per causes naturals o per l’impacte de l’acció humana). Alguns d’aquests canvis poden ser ràpids, perceptibles, potents i fins i tot catastròfics; d’altres, poden ser lents, imperceptibles mentre que es produeixen, però igualment potents i alguns catastròfics també. Parlaré ara d’un canvi que jo he pogut percebre, i no només jo, en els quaranta anys poc més o menys que fa que visito el Salobrar de Campos com a ornitòleg afeccionat. No en faré cap drama. Simplement, ho anoto perquè em sembla fascinant. Ho faig estimulat per l’observació, ahir, de set exemplars de fotges en un dels seus estanys. Una observació sorprenent per a mi (espero que altres companys d’afició em diguin coses). No recordo haver vist mai cap fotja al Salobrar. I si faig una repàs ràpid a la documentació ornitològica que tenc a casa, puc comprovar que la fotja no apareix citada al Salobrar en cap recompte d’aus hivernants ni en cap atles ornitogeogràfic ni en la relació d’observacions que anualment ofereix l’Anuari del GOB (ignoro, això sí, els resultats dels darrers recomptes on tal vegada ja hi figuri). Ho miraré en poder. Les fotges són indicadors, com ho són altres aucells acuàtics, de les condicions ambientals d’un espai natural humit: la fotja necessita un poc de fons, plantes que hi cresquin, voreres per refugiar-se, un cert paràmetres de salinitat… Si abans no hi havia fotges al Salobrar sens dubte era perquè el lloc no podia satisfer aquelles i altres necessitats pròpies de l’espècie. El Salobrar, doncs, està canviant. Els ornitòlegs veterans hem vist al llarg dels anys altres símptomes d’aquest canvi: quasi han desaparegut els tamarells, ara abunden les ànneres blanques, hi ha gairebé sempre flamencs i en gran nombre, hi ha curleres que abans eren rares, hi ha becs d’alena, no hi ha tants d’avisadors en l’estiu, no sentim tants de rossinyols bords (ahir només en vaig sentir un) ni tants de rasclons (ahir no en vaig sentir cap)… No sé si hi haurà més fotges al Salobrar ni si tornaré a veure’n allà. Vida i canvi potser són sinònims. O sense potser. I sinònims de sorpresa. I de meravella… Vaig fer uns apunts apressats del paisatge que tant estimo. Aquí en teniu un.
