Un boníssim deure que em reconcilia amb el pas del temps: esperar les oronelles i les falzies, amb la certesa de què arribaran, perquè els cicles naturals es mantenen a pesar de totes les adversitats que els humans tractam d’imposar en el planeta. Les espero
ja. Miro cap el cel, i ho faig a
mb il.lusió. Segur que qualcuna, avançada i arriscada, ja ha arribat, i fins i tot ja ha passat sobre l’illa, envelada cap el Sud. Desitjo que no es trobi amb cap girament del temps. Pot fer fred encara. Pot fer un fred mortal per a elles, o una gran ventada que pugui desorientar-les o grans pluges… Admiro la fragilitat aparent i la força indiscutible de les oronelles, i el vol afuat i permanent de les falzies sobre els teulats de Palma. Jo espero veure els primers exemplars urbans entre dia 20 i dia 25 d’aquest mes. Per anotar-ho amb il.lusió al meu diari. Com cada any. Mentretant, tenc entreteniments i quefers de sobres. Algunes lectures, és clar: El pensador i
ntruso de Jorge Wagensberg, l’assaig Homo deus, de l’historiador Yuval Noah Harari (autor també de Sàpiens, que vaig llegir fa uns mesos), Per tot coixí les herbes, un esplèndid recull de kaikus elaborat per Miquel Desclot… Lectures dels nous llibres de col.legues com Miquel Arguimbau, Pere Morey, Gu
illem Frontera (una llarga entrevista biogràfica que m’interessa molt conèixer), i redactar qualque ressnya per al suplement cultural del diari… I també he de preparar la meva intervenció al programa de les activitats de la fira del llibre infantil de Bolonya (dia 5 d’abril, a la bella biblioteca Salaborsa d’aquesta ciutat) i la meva participació en el programa Del camp a la mar, d’ib3 ràdio, de la mà d’en Rafel Gómez… I tenc compromesa una xerrada per a una associació de pares i mares d’alumnes d’una escola de la part forana mallorquina, una activitat que m’encanta poder fer. I dibuixar, i caminar per la muntanya o pel salobrar, anar al cinema, i tractar de pintar a casa unes aquarel.les per assaborir l’encís de l’aigua i els pigments en els pinzells i en els papers… Penjo una aquarel.la feta seguint el model de David Bellamy, i aquesta nota paisatgística real, dibuxada durant una excursió (retolador de punta fina i aquarel.la):
