Lectures, imatges, temps insuficient

“Cada dia és breu com un sospir”, és un tòpic que sol usar la gent gran. I així ja m’ho semblen ara, els dies, com sospirs, perquè m’hi faig, gran. Dia a dia. Sospir a sospir. No estam aturats, participam d’activitats, assistim a presentacions, a reunions, intentam encara servir positivament a causes socials a través d’associacions, intentam escriure un poc, redactar ressenyes, fer qualque dibuix i qualque aquarel.la, anar al cinema… I amb dificultats arribam per tot… O arribam tard… Sempre he estat limitat per mor de l’angoixa fàcil o la fàcil fatiga. O he estat ambiciós per mor de la curiositat que em transmeteren genèticament i per l’educació en Joan i na Miquela. Hauré de fer un pensament, i retallar aviat les meves curolles, escapçar-les. Perquè, a tot això, cal afegir els afers domèstics que sempre necessiten d’atenció i dedicació imprescindibles. Es lo que hay. I fa un mes llarg que no surto a caminar per la muntanya! Potser aquesta setmana, si la neu arriba… Tres còmics, dos Shakespeare il.lustrats, i algunes narracions diverses i de diversa procedència i autoria s’han afegit a l’ample prestatge de les lectures meves pendents. El primer volum de les històries de Johnny Roqueta (1982-1985), dibuixades per Rafel Vaquer, sobre guions de Joan Tharrats, una versió francament imposant de Moby Dick, realitzada per Chabouté, que concentra molt bé les fites essencials de la història balenera i humana en escenes dinàmiques i contundents, i un més frívol Nemo: Río de fantasmas, amb guió d’Alan Moore (el gran Alan Moore), i dibuixada per Kevin O’Neill, una espècie de derivació de The League of Extraordinary Gentlemen (els Reis són els Reis): aquests són els tres còmics. Macbeth i El rey Lear són els dos Shakespeare, en precioses edicions. Traduccions castellanes noves de Luís Alberto de Cuenca y José Fernández Bueno (Macbeth) i del bon amic Andreu Jaume (Lear), un vertader savi en el tema, gran erudit. El primer l’il.lustra Raúl Arias. El segon, el pintor mallorquí Tià Zanoguera, que ho fa amb potència i sentiment, amb una oportuna selecció dels moments il.lustrats. Una bona exposició d’originals o d’apunts per a aquesta edició es pot veure aquests dies a la divertida llibreria i centre d’activisme cultural Rata Corner de Palma. Molt recomanable. Rellegir aquestes dues tragèdies serà un exercici plaent (sempre dic que sóc més re-lector que lector). Uns contes d’Oscar Wilde, una narració de Stephen King (Apocalipsis), la reedició de les Industrias y andanzas de Alfanhuí, de Rafael Sánchez Ferlosio, probablement uns dels millors i més preciosos i imaginatius llibres que jo hagi pogut llegir mai, i que ara rellegiré amb molt de gust en aquesta nova edició, i recordaré amb enyor la que conservo encara, treta de la biblioteca dels meus pares, de quan jo vivia amb ells encara al carrer dels Apuntadors, més la nova obra de Dora Muñoz, atrevida col.lega en el temps professionals de l’orientació en instituts i amiga, Massa mares per a un fill, una novel.la negra (perquè, ella n’és una experta coneixedora), El libro de los niños, de A.S. Byatt, i un nou llibre de l’amic i mestre Pere Morey, Balèria i l’amazona, del qual no en tenc ara la imatge de portada (aquests editors mallorquins!), completen els meus deures lectors pel que queda de mes i pel febrer vinent. I no compto les novetats per a infants i joves que sempre tenc a l’espera i que sempre em plau fer! Temps insuficient? Sí, sens dubte. Perquè sóc un ambiciós cultural, un lector golafre. I no gens primmirat, com heu pogut comprovar: Melville, Muñoz, Shakespeare, King, Moore, Wilde, Byatt, Morey… He de retallar curolles. Imperatiu cert. I confiar que les dedicacions domèstiques minvin en intensitat en els mesos que vénen. Futur incert.