Per a un col.lega escriptor i per a un editor que no ha sabut protegir el seu treball

Aquesta entrada conté una tramesa de coratge per al col.lega escriptor i una crítica per a l’editor que, al meu parer, no ha sabut protegir a bastament el treball del primer. No vull que sigui una entrada sentimental. Els sentiments, en aquesta ocasió, me’ls reservo. Vull el millor per a ambdós, i molt especialment per al qui té la situació més difícil; sens dubte, en aquest cas, l’escriptor. L’escriptor Sebastià Alzamora. La seva confessió recentíssima al diari Ara és escarrufadora, valenta, alhora enrabiada i esperançada. Vull el millor per a ell. Com la voldria per a qualsevol individu en una mateixa situació. Aquí no es tracta d’un escriptor, sinó, d’una persona. Pero, dit això, vull fer una crítica a l’editor que va permetre l’edició de la darrera novel.la de Sebastià Alzamora, La Malcontenta, de la qual jo en vaig fer, contra el meu criteri habitual, una molt negativa ressenya en el suplement Bellver del Diario de Mallorca i que podeu llegir aquí. Independentment dels gustos i les afeccions, la novel.la no era bona, tenia defectes formals i errors estructurals inexplicables i poc entenedors, ja que conec les qualitats de l’autor, o almenys el nivell del seu ofici, producte d’una llarga experiència. Al final de la meva ressenya, jo deia, sense tenir la informació que l’escriptor ha facilitat ara tan valentment: “La Malcontenta palesa, tal vegada, l’abandó que alguns editors han protagonitzat recentment en l’escenari de la literatura en llengua catalana. Els detalls discordants que brufen amb excès La Malcontenta han impedit la lectura plaent que esperàvem. No haurien passat per la malla dels bons editors de fa uns anys.” No tenia, jo, tota la informació: sospitava, però, que alguna cosa succeïa, perquè un autor ja veterà (insistesc: indepentdentment que agradi o no en particular el seu quefer literari) publicàs un text tan imperfecte. Jo en responsabilitzava l’editor, i mantenc ara la meva queixa. Un bon editor no hauria permès que el “seu” escriptor publicàs un text tan deficient, producte per ventura, ara podem sospitar-ho, d’un període en què l’autor no podia desplegar completament les seves capacitats ni el seu criteri. L’editor hauria d’haver estat franc amb l’autor. L’hauria d’haver protegit. Hauria d’haver protegit el treball de l’escriptor. Hauria d’haver evitat l’edició de La Malcontenta tal com es va editar Segurament hi deu haver raons i circumstàncies editorials que jo desconec també. Potser és el moment que l’editor les declari amb el mateix coratge amb què l’escriptor ha expressat les circumstàncies actuals de la seva vida personal i creativa.