Unitat, per a què?

Cada -maleït!- atemptat terrorista provoca, a més d’un gran dolor i d’un no menor desconcert, una pauta conductual, un ritual, el desplegament protocol.lari de símbols, i un espectacle mediàtic, sovint esperpèntic. Tothom opina. Tothom creu tenir la solució. Tot val. Els escarafalls i la cridòria tertuliana solen acompanyar els diferents episodis. La prudència descompareix. La intel.ligència s’arrufa. Ara toca expressar el dòl, ara toca la bandera a la meitat del pal, ara toca el minut de silenci, ara toca la declaració conjunta -ai, traidor, si no la signes!-, ara toca, i així aprofitam l’ocasió, condemnar els nacionalismes i construir a la fi l’Europa unida… Això sobretot, ara toca amollar la paraula màgica, sobretot aquí, en l’Espanya oficial casposa: “Unitat!. “Unitat!”, clamen els hipòcrites que no la mantingueren en temps decisius de fa pocs anys. “Unitat!”, exigeix a la SER un veterà eurodiputat socialdemòcrata i alhora accepta, submís, que, en nom de la seguretat, es retallin, encara més, les llibertats civils. Les dretes i l’esquerra oficial fan veure que ploren i condemnen, i lamenten aparentant estar escandalitzats que els nous radicals (als quals senyalen com a populistes, sense recordar allò de la biga i la palla) no signin el “seu” pacte contra el terror islamista… Unitat, per a què? Per perseguir titellaires? Per barrar fronteres? Per engegar refugiats? Per sostenir aliances amb països dirigits per dictadors religiosos? Per finançar millor els negocis de l’armament i del petroli? Per afermar el neoliberalisme, ja que hi som? Unitat, unitat, unitat… Pensem tots igual. Facem callar i expulsem, si cal, els dissidents. Si no pensen i si no fan el que nosaltres diem és que són terroristes, també. “Compte amb aquests!”, avisen amb rostre compungit mentre que condecoren una Mare de Déu de qui sap on amb una medalla al mèrit policial, i mentre membres de la Guàrdia Civil o de la Legió acompanyen els passos de les processons en lloc de vetllar per la seguretat de la gent… Què fàcil és seguir rutines, protocols, pautes!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.