Vaig expressar, ahir, en veu alta, en l’acte de presentació d’un conte escrit i dibuixat per uns bons amics a una 
coneguda llibreria de Palma, una queixa: “No vull fer menyspreu de l’educació que jo vaig rebre d’infant i de jove, però, aleshores no em permeteren desplegar la creativitat. No vaig rebre ensenyaments d’arts plàstiques ni de música ni d’expressió teatral, ni de lectura poètica ni d’escriptura literària…”. Una queixa inútil. Al final, quan tots ja ens acomiadàvem a la porta de la llibreria, una persona es va acostar i em va dir: “Per sort no t’ho ensenyaren tot, quan eres petit. Així ara pots explorar tots els aprenentatges que has dit i que encara trobes a faltar”. Aquesta persona tenia, té, bona part de raó. Sense adonar-se’n em donava una lliçó: encara puc aprendre, o millor, encara vull aprendre alguna cosa de tot el que em queda per aprendre, que és moltíssim. Excepte en els sabers professionals i, no obstant, també en aquests, puc dir que he estat un autodidacta tota la vida. Un impuls íntim m’ha obligat a cercar, a conèixer, a llegir, a escoltar, a observar, a expressar, a imitar… He estat com un tasta-olletes. Ara, intento dibuixar i fer aquarel.les. De temps en temps em surt quasi magicament, sempre inesperadament, com si qualcú em regalàs una oportunitat de sentir-me satisfet (em podeu creure?), alguna cosa que m’agrada, com aquesta petita marina improvisada. Mentretant, vaig a explicar alguna cosa del que he après en l’àmbit de
l’educació, la lectura, els llibres, la Literatura. Vet aquí una fotografia de dia 25 de novembre, en una sala del col.legi públic CEIP Rafal Vell, amb membres de l’associació de mares i pares, i professorat del centre. Penso que ens ho passàrem molt bé tots, amb bon humor i amb ganes, doncs, d’això tan apassionant, justament, d’aprendre junts. Perquè mai no és tard.