Escalades i escaladors a Mallorca

Mentre que llegesc Inicios de la escalada en Mallorca. La apertura de doce rutas clásicas (2014), dels autors Bernat Torres i Jorge Xibillé, me mossec emocionat el llavi inferior, i és així que han de llegir-se aquestes coses. És com si jo mateix estàs penjat d’una corda en un pas impossible (aparentment) de la via Betelgeuse al puig d’Alaró o al Paredón o al Morro d’en Pelut, que és on m’he aturat per redactar aquesta entrada. Ha editat el llibre la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, i els felicito per la iniciativa. Ja he comentat en altres ocasions que no sóc escalador -quina por! I també he dit que, quan ho vaig provar, de molt jove, per unes parets del Galatzó, em va avorrir. Preferia caminar o fer torrents. No m’han avorrit mai, en canvi, les lectures sobre la muntanya, com sabeu, perquè ja ho he comentat en aquest blog més d’una vegada (crec). El llibre ens conta com es varen obrir importants vies d’escalada clàssiques a la serra de Mallorca, entre els anys 1970 i 1978, aproximadament; res a veure amb l’escalada esportiva que es practica avui en dia. Fantàstic! Aquells joves eren molt valents: n’Adolfo i en Fede, que conec només de vista, en Guillem Martí, en Pere Sintes, en Pere Llofriu, en Bernat Torres, en Toni Mates, en Pep Xisco Pardo, en Xisco Bonet, en Bernadí Company, en Guillem Roig i tants d’altres, sense oblidar en Pere González i en Tolo Valls, més espeleòlegs i torrenters, però que no es feien enrere davant cap paret. N’Adolfo Gregorio Vidal, un pioner, ha contat les seves experiències al llibre Memorias deportivas de un escalador mallorquín (2013) i en Pere Llofriu, amb el seu estil carregat d’expressivitat i ironïa, ha recordat les seves a l’inigualable text titulat Cinquè Superior (1996), que és un preciós dietari malauradament només editat en un format multicopiat que mereix ser passat a volum immediatament ( i n’hi ha molt poques còpies disponibles). Tant de bo que la Federació ho volgués fer! Els tres llibres permeten una coneixença prou completa i molt entranyable d’allò que es feia per les parets de la muntanya mallorquina en els anys setanta, l’època dels inicis, en efecte, de l’escalada a Mallorca i de les primeres i formidables peripècies dels muntanyers mallorquins. Lectures molt recomanables, si és que ens agrada compartir aquesta mena de records. Sobretot, perquè amb molt d’ells hem compartit fa temps caminades i tertúlies, bé a la vora d’un foc en plena muntanya, bé a les estacions dels autobusos i dels trens, mentre que esperàvem el transport que ens portaria a la muntanya o ens retornaria a casa després de les excursions, bé al soterrani del Bar Lucas. Vull afegir un llibre més. Una crònica periodística de les expedicions mallorquines a l’Everest, escrita també amb passió pel bon amic en Joan Carles Palos: Cròniques de Khumbu (2005-2006). Aquí, però, s’hi penja una certa tristor. Un dels protagonistes d’aquestes ascensions al cim del món ja no és amb nosaltres. Ja és per a sempre en la muntanya. Siguin aquestes línies un homenatge per a ell.