Jorge Gómez fa un comentari sobre El cementiri del capità Nemo (en la seva versió castellana) al seu blog sobre Literatura infantil i juvenil actual. Parla del petit monument que hi ha a La Mola dedicat a Jules Verne, perquè, Formentera surt en una de les novel.les de l’autor francès. Jorge, a qui agraesc la cita, és fill d’un dels grans autors en castellà de llibres per a infants i joves: Alfredo Gómez Cerdà, tot un veterà, reconegut i premiat, i amb moltes de coses a dir. A n’Alfredo el vaig conèixer personalment a Cartagena de Indias. També n’Alfredo té un blog, que recomano. El titula Falso diario. A n’Alfredo no li fa peresa fer entrades al seu blog amb opinions sobre el que li passa o sobre allò que veu i viu. Es banya. A mi sí me’n fa, de peresa, i molta. Si em banyo, tot d’una tremolo de fred. I per si fos poc, a mi tot em sembla confús, ara, i ben bé no sé què opinar de gairebé res. Molt confús. I molt rabiós. Amb el tema de la consulta catalana -que crec que s’ha de convocar i com més aviat millor: no entenc com l’Estat pot ser tan idiota d’oposar-s’hi, de no ser que així provoqui i sostengui divisions socials que no menen enlloc i que beneficien els de sempre-; dic que en això de la consulta, per exemple, hi veig molt de sectarisme, molta de fe quasi irracional, que francament em provoca un calfred. Veig comentaris de persones que aprecio, comentaris que ara em semblen poc mesurats, de blanc o negre, amb insults i menyspreus que no han usat mai i que ara amollen apassionadament. Reconec que, en tot l’Estat, Catalunya és l’únic lloc on hi ha una il.lusió col.lectiva, i que s’exposa molt bé i que és molt compartida. Com aturar-la? És ara, per sort o per desgràcia, impossible. Els que més s’hi oposen són els que més han contribuït a desenvolupar-la. De què s’extranyen, doncs? Hipòcrites! Branden la Constitució que abans han menyspreat i a la qual s’han oposat des de sempre. Maleïts hipòcrites! Penso, no obstant, com Raimon, i m’escarrufa recordar els comentaris que li dedicaren tot d’una els patriotes i de com se n’aprofitaren els espanyolistes desaprensius. La independència catalana seria nefasta per a les Illes Balears catalanoparlants. I nefasta per als autors que aquí usam habitualment la llengua catalana. És vera que Catalunya tendria l’estatus que es mereix… Enteneu la meva confusió? Fa peresa, per això, expressar idees divergents… Fins i tot si dius que no ho tens clar, tot d’una et diuen: “Idò, calla!” o et passen pel nas la balança fiscal, com si l’economia catalana hagués de ser diferent de la que malauradament domina a Europa. Com si la societat catalana hagués de ser diferent… No oblido el tracte masclista i miserable de certs catalanistes mallorquins a Carme Riera, quan la feren acadèmica. No oblido que Felip Puig, conseller d’Interior català, va ser dels primers a dir que calia una llei que restringís l’ocupació del carrer per part dels ciutadans. Ara se sap que un fill seu era soci del fill d’en Pujol… En el fons, la dreta sempre és la dreta, i no té nacionalitat, si no en treu profit. I l’esquerra? No oblido Alfonso Guerra ni el “bocazas” extremeny ni la posició d’El País, suposadament progressista… Perquè, del que fa i de com reacciona la part espanyola, què en puc dir? Continua essent l’Espanya miserable i encara franquista, que somnia imperis i creus, amb cucales castellanes i mastegafaves, de sotana amb caspa y del toro de La Vega, de la que tothom amb dos dits de seny en voldria fugir “cametes me valguen”, i sense mirar enrera. Com no n’hem de voler fugir, nosaltres? Però, jo sóc dels que penso que una altra Espanya és possible. Amb la capital a Barcelona, per exemple: per què no? Mirau si és fàcil! Com és, ha de ser, possible una altra Europa i un altre Món. Tornem a en Jorge Gómez: és fener, procura estar al dia, dóna notícies, expressa positives crítiques del món del llibre per a infants i joves, comenta obres, parla amb autors… Molt rapidament, les xarxes socials també entren en joc en el nostre camp de la literatura per a infants i joves. Entren en joc en tot i per tot. El problema és que no sé si ens arribaran a desplaçar. Vull dir a tots els que hi som un poc forçats, amb peresa o fins i tot amb un cert temor. Els que sentim pudor i preferim reservar-nos la intimitat. I de les Converses de Formentor, què? Hi he estat. Per aprendre. Per conèixer. Per fer-me una llista de llibres per llegir (ja els tenc localitzats a les biblioteques públiques de Palma). I me’n surt un pensament: per què els autors d’aquí no feim unes converses semblants, on comentem llibres i personatges i temes, les lectures que ens han interessat, les traduccions que ens arriben…? Vivim massa tancats en nosaltres i en les nostres obres. No avançam. Som provincians? Què fa la UIB, en aquest sentit? Puc recordar, per exemple, l’excel.lent intervenció d’Antoni Vidal Ferrando sobre la lectura de Orlando, de Virginia Woolf, a les Converses de l’any passat, i en català! Enguany no hi ha hagut cap intervenció en la nostra llengua, i no perquè l’organitació s’hi hagi oposat. Per cert, esplèndid n’Antoni Gomila fent de Joyce a la cloenda!
-
Entradas recientes
Archivos
- diciembre 2024
- noviembre 2024
- octubre 2024
- septiembre 2024
- agosto 2024
- julio 2024
- junio 2024
- mayo 2024
- abril 2024
- marzo 2024
- febrero 2024
- enero 2024
- diciembre 2023
- noviembre 2023
- octubre 2023
- septiembre 2023
- agosto 2023
- julio 2023
- junio 2023
- mayo 2023
- abril 2023
- marzo 2023
- febrero 2023
- enero 2023
- diciembre 2022
- noviembre 2022
- octubre 2022
- septiembre 2022
- agosto 2022
- julio 2022
- junio 2022
- mayo 2022
- abril 2022
- marzo 2022
- febrero 2022
- enero 2022
- diciembre 2021
- noviembre 2021
- octubre 2021
- septiembre 2021
- agosto 2021
- julio 2021
- junio 2021
- mayo 2021
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- abril 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- diciembre 2019
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- agosto 2019
- julio 2019
- junio 2019
- mayo 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- septiembre 2018
- agosto 2018
- julio 2018
- junio 2018
- mayo 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- enero 2018
- diciembre 2017
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- febrero 2015
- enero 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- octubre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- febrero 2014
- enero 2014
- diciembre 2013
- noviembre 2013
- octubre 2013
- septiembre 2013
- agosto 2013
- julio 2013
- junio 2013
- mayo 2013
- abril 2013
- marzo 2013
- febrero 2013
- enero 2013
- diciembre 2012
- noviembre 2012
- octubre 2012
- septiembre 2012
- agosto 2012
- junio 2012
- mayo 2012
Meta
Entrades