No cal voler res més

No sé si aquesta expressió és correcta en català: no cal voler res més. Un lloc on caminar amb un bon grup d’amics i d’amigues. Un dia fred sense excessos, amb estones de niguls i estones de sol, amb la qual cosa s’assegura el contrast de colors, el permanent joc entre les ombres i els llums. Un paisatge muntanyenc, aspre, on de vegades cal posar les mans a la penya per seguir avançant. Vells camins empedrats, sovint coberts i trencats per la força de la vegetació i per l’abandó de mans humanes. Camins oblidats per als quals cal recuperar alguna utilitat. Les carritxeres, els pins, els ullastres, la modesta rapa de frare. Restes de conreus antics: oliveres, garrovers, un ametller florit, com un esclat d’ales de papallones blanques. Les sitges desusades. Caminàrem per la rota del Negre (el topònim és correcte?), i ens enfilàrem pel torrent dels Horts, fins a la cova des Mirador, prop d’Escorca. Davant teníem tot el temps l’Entreforc, la mola del puig Roig, Es Cosconar troglodític, el torrent dels Boverons, el quarter dels carrabiners. Vàrem observar qualque corb, un xoriguer, un falcó pelegrí, un àguila calçada. No cal voler res més. (Les fotografies són d’en Jaume Gual, company de caminades i d’il.lusions).