“Jaque mate”, “jueces valientes”, “ley tramposa”… Podeu llegir tot això, i més, a la premsa conservadora, que avui alena eufòrica. Cadascú llegeix el que vol. I pel que sembla, cadascú interpreta els fets com vol interpretar-los. Especialment, certs jutges espanyols interpreten la llei d’amnistia –aprovada al Congrés, no ho oblidem, amb una intenció concreta- com els passa pels nassos i també amb una intenció concreta. Jo també sé interpretar els fets que contempl, és cert que sense tenir tota la informació. Amb la que tenc, crec que la interpretació dels conceptes “malversació”, “terrorisme” i “traïció” que fan aquests jutges és fantasiosa i prevaricadora. I clarament política. Tothom sap a Espanya –per desgràcia en tenim massa experiències- què vol dir malversació, i que vol dir terrorisme, i tothom amb dos dits de seny sap que això de la “trama rusa” és cosa de novel.les o, en el pitjor cas, d’intoxicació etílica. Tothom ho sap excepte els jutges del Tribunal Suprem espanyol, l’instructor Llarena (o com s’escrigui), i el jutge Aguirre, tan cregut d’ell mateix i del seu poder i de la seva impunitat que es vanta ara sense vergonya d’haver contribuït a tombar el Govern d’Espanya (a aixó jo li dic cop d’estat, i també en sabem, a Espanya, d’això, només que ara ja no cal treure l’exèrcit al carrer). “Y a tomar por el culo”, sentencia, “Y el partido soy yo“. Escarrufador. En fi. Per sort, hi ha gent que fa una interpretació més realista del que els jutges mosqueters i “salvadores de España” han interpretat. És que si no ho fan així, cau la sentència i el judici sencer dels fets d’octubre de 2017, cau la seva instrucció delirant, i sobretot cau el patètic discurs del rei.
PS: I per si fos poc, alguna gent -endevinau de quins trets ideològics?- ja comença a sembrar dubtes sobre la independència del Tribunal Constitucional, i sobre el seu paper quan li correspongui prendre decisions sobre la amnistia…