Responsabilitat política: qui la tendrà?

Compartesc aquestes conclusions de l’articulista d’Infolibre, Daniel Basteiro en un article d’avui de títol “No es “venir llorado de casa”, es no tener que llorar“. Des del primer dia, i vaig a l’any 1978, la dreta espanyola (nacionalista espanyola, per precisar, i franquista encara) no ha acceptat que quan ella no governa ningú no pot fer-ho. L’excusa per encabronar han estat moltes: ETA, l’independentisme, la llei del només sí és sí, l’amnistia, la llengua, els immigrants, la suposada defensa del constitucionalisme, BILDU… I les eines, diverses: els jutges, la premsa de la Cort, les relacions amb el clavegueram policial (que, per cert, també ha servit al PSOE, idò, ja n’aprendreu!)… Ara, el Senat, del qual en fan un ús patètic i al meu parer prevaricador. No té escrúpols, la dreta, a Espanya. I dic la dreta: extrema i no tan extrema, en totes les seves formes: PP, VOX, UPyD, Cs…. Consti que fa temps que tampoc no m’agrada el constitucionalisme de certs sectors del PSOE o de la premsa suposadament progre. Però, la situació actual ha arribat al fons. I qui n’és responsable, a banda dels liders de la dreta (des d’Aznar, en concret, pura patologia tòxica amb cames) i de certs socialistes? Al meu parer els opinadors de la Cort i de les sucursals de la Cort: tota la tropa, nous i vells. Els insults que han adreçat al president Sánchez són per fer-ne un diccionari. I fixem-nos en un detall més. No menor. Les persones d’esquerra principalment afectades per aquest lawfare i premsafare infames són gairebé sempre dones (clar que també hi ha homes): Ada Colau, Irene Montero, Mònica Oltra, Manuela Carmena… I ara Begoña Gómez. I del jutge que admet iniciar una investigació contra aquesta per una denúncia d’una associació d’extrema dreta, basada a més en articles dels diaris El Confidencial, OKdiario, The Objective, El Español, etcètera, algunes d’elles ja demostradament falses, què en podem dir? Blanc i en botella. Espanya té una dreta que és de claveguera. I una esquerra que no s’ha atrevit a rompre fils.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.