Archivo de la categoría: Sin categoría

Improvisacions. Simplement això.

Perquè sempre n’hi ha de nous, que arriben, que vénen, que són acollits, que són cercats o que no ho són. Avui, per exemple, aquest, inesperat: De senectute politica. Carta sin respuesta a Cicerón, d’en Pedro Olalla, títol i autor … Sigue leyendo →

Crec que és la tercera versió que faig d’un aiguamoll que vàrem fotografiar no sé quan ni record on. Aquesta és l’aquarel.la d’un mateix motiu, doncs. La vaig fer ahir. Ja sabeu que els paisatges de les albuferes i aiguamolls … Sigue leyendo →

I és per tenir por. El cóp -ja ho sabeu- és la part final de certs tipus de xarxa de pesca on van a parar els peixos i no en poden sortir. Aquí em referesc al deep-state espanyol. Poc a … Sigue leyendo →

I tenc lectura per als dos terços i per a un mes sencer, sobretot, perquè no indic aquí les novetats que les editorials m’envien de literatura infantil i juvenil. Normalment, d’aquestes, només en penj aquí, en una entrada pròpia en … Sigue leyendo →

Sovint, després de fer -d’intentar fer- una aquarel.la molt tècnica, d’acord amb els ensenyaments i les pràctiques que ens proposa un mestre, necessit vessar aigua i colors sobre papers usats, i improvisar paisatges (sobretot). Aquest és el cas. Tres imaginacions … Sigue leyendo →

Al diari Última Hora, un bon article del periodista Joan J. Serra per recordar que fa ja 50 anys del primer recompte de voltors negres en les muntanyes de Mallorca. I és cert: els participants mantenim una molt bona relació … Sigue leyendo →

Començam el curs del suplement Bellver del Diario de Mallorca i, gràcies al seu coordinador, en Pere Estelrich, hi surt una ressenya meva d’un clàssic de la literatura infantil i juvenil, reeditat, i molt bé, per Nórdica. Gràcies, doncs!

Tornat del viatge d’una setmana al tercer tram, entre Santander i Ribadesella, del Camí del Nord -que anam fent des de fa uns anys na Xon i jo poc a poc, cada vegada més poc a poc, si he de … Sigue leyendo →

O pintar un paisatge simple, suggerent. Aquest em recorda les dunes del Marroc. Qui sap per quin motiu.