Archivo de la categoría: Sin categoría

Tenc el vici -tòxic com una addicció- de repassar cada matí titulars i alguns articles de la premsa espanyola i catalana disponibles en l’espai digital. De la lectura de certs diaris espanyols,  a banda, advertesc, de prendre’n mal, en pots … Sigue leyendo →

Surt avui al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca la meva ressenya d’un àlbum certament singular i, de veres, de lectura i interpretació fascinants. Un boníssim treball de Nívola Uyà.

Surt, avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya. És la novetat del darrer premi Guillem Cifre de Colonya. Amb el seu text, l’autora comença bé el seu itinerari literari. Que tengui bona sort! Com sempre, la … Sigue leyendo →

Segurament, aquestes aquarel.les són les darreres d’enguany. Aquests dies he fet poca cosa i encara en faré menys: sopar de Nadal, dinar de Nadal, un viatget a Astúries per fer quatre dies del Camí del Nord a Sant Jaume de … Sigue leyendo →

Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya.

Massa sovint oblidam aquest consell de na Susan Sontag: “Un escriptor no ha de ser una màquina d’opinions”.

Després d’un patètic article titulat “¿Nadie va a hacer nada?, publicat en The Objective (l’actual refugi de veterans patriotes constitucionalistes, o sigui: de nacionalistes espanyols; ha resultat curiós veure com poc a poc s’hi arremolinen i fa feredat el que … Sigue leyendo →

Aquesta postal prové del nostre treball per al repte mensual que variat gràfic convoca per les xarxes. L’estudi Toni Bauzà posà una bella tipografia a una aquarel.la meva. El resultat no està gens malament.

El nom de la localitat és preciós. Peñaranda de Bracamonte. Evocador. Quixotesc. Castellà, ric, antic. Hi ha una de les seus de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Un dels seus centres de difusió cultural. La biblioteca era i encara deu … Sigue leyendo →

Era previsible. Quan l’Espanya nacionalista es fregava les mans perquè el Tribunal Constitucional deia al Parlament Català que no podia parlar de segons què, era bo de preveure que aquesta estratègia -un vertader cop antidemocràtic amb punyetes enlloc de bales- … Sigue leyendo →