Archivo de la categoría: Sin categoría

Abans d’anar al súper -obrin a les nou-, penjaré les dues aquarel.les que vaig fer ahir, prou distintes. El paisatge amb llums i niguls està pintat en paper Saunders Waterford, i té uns 26×36 cm., aproximadament. El paisatge de canyar … Sigue leyendo →

Aquarel.la en paper Arches, de 36×51 cm, 300 grams, gra fi. Un paisatge pintat ahir mateix.

Aquestes tres aquarel.les les vaig pintar despús ahir. Tornen a ser les proves que faig i repetesc sobre els mateixos temes, per veure si qualque dia me’n surt una de bona. Són en paper Arches de 300 grams. La quadrada … Sigue leyendo →

A principis d’aquest febrer es va convocar arreu, com cada any, el Dia de llegir Verne (8 de febrer). Quina ha estat la manera amb la qual jo l’he celebrat, aquest dia de reconeixement al gran autor francès, que tant … Sigue leyendo →

I seguim. Quan puc dedicar-hi unes hores em sent lleuger, només concentrat en l’aigua, els colors, com el paper queda tacat… De vegades, el resultat és frustrant. D’altres vegades en quedes mig satisfet. O més de mig. Proves i més … Sigue leyendo →

Un nou llibre, sí: feina feta! I una nova aportació, per modesta que sigui, a la història de l’excursionisme mallorquí, per modest que sigui aquest també. Estic molt content d’haver pogut escriure aquest reconeixement a un els grans excursionistes de … Sigue leyendo →

En papers Arches de diferents mides, i de gramatge 300. Proves i assajos. Monotemàtics gairebé, com podeu veure.

La intensitat escurça el temps disponible. Es viu intensament i, a canvi, la minva de temps es perceptible. Acaba el dia i et demanes: “Què he fet avui?”. I sí, sols haver fet moltes de coses. Almenys, algunes coses. Hem … Sigue leyendo →

Vet aquí una imatge insòlita a ca nostra: a vista de dron, vegeu com els Reis d’Orient marxen lentament i ben guiats i protegits pels seus respectius criats cap a la cova del Betlem per deixar-nos-hi els obsequis que porten … Sigue leyendo →

Boris… Aquest és el nom que posàrem jocosament a un canari perdut que na Xon va poder rescatar al nostre terrat, ja fa un any, o poc més. Tot i que no ens agrada tenir animals tancats dins gàbies, en … Sigue leyendo →