Archivo de la categoría: Sin categoría

Les pràctiques d’aquests darrers dies, massa ocupats en lectures d’originals presentats a diferents premis dels jurats dels quals en sóc membre. Les aquarel.les estan fetes en papers de gramatges diferents i de dimensions diverses. En papers ja usats.

Assassins, Murderers, Assassini, Assassinos, Asasinos, Ucigași, Sicarii, Mörder, Moordenaars,  Mordere, Mördare, Morðingjar, Ubiytsy (Убийцы), Mordercy, Vrazi, Vrahovia, Ubyvtsi (Убивці), Zabojcy (Забойцы), Ubiytsi (Убийци), Ubice (Убице), Ubojice, Morilci, Žudikai, Slepkavas, Dolofónoi (Δολοφόνοι), Hiltzaileak, Gyilkosok, Murhaajat, Mõrvarid, Vrasësit, Qatala (قتلة), Rotzchim (רוצחים), … Sigue leyendo →

Avui es publica al suplement cultural del Diario de Mallorca Bellver en Abril aquesta ressenya que va comanar-me fa unes setmanes el seu coordinador Pere Estelrich. Gràcies!

Més en papers usats. Per aprofitar-los. I per passar l’estona. Cert, és vera, sí: cal que abandoni el meu estat de comfort. Confés que no tenc coratge a bastament. De papers usats ja me’n queden pocs…

M’ha agradat llegir aquesta entrevista a na Neus Canyelles. Aquí en teniu l’enllaç. Malauradament jo som poc lector de reculls de contes. No m’agraden, en general. Em sembla admirable, però, que hi hagi escriptores i escriptors que s’hi dediquin. En aquest … Sigue leyendo →

M’agrada aquest projecte: Regenera Deià. I m’agradaria que tengués èxit. O almenys que tengués una durada prou llarga per poder ser avaluat. És un projecte col.lectiu. És ambiciós. És nou. És potent. Lliga la comunitat. Relaciona passat i futur, experiències … Sigue leyendo →

Apunts i proves amb les aquarel.les en trossos de paper usat de diferents mesures i qualitats.

En un altre dia de la infàmia: els dos gorans principals d’Occident tornen a expressar-se amb foc i dòl. L’excusa, ara, quina és? La llibertat del poble iranià… Per què no fan el mateix amb els russos, amb els xinesos, … Sigue leyendo →

Aquestes són. En el revers de papers usats de diferents mesures. Més gestuals, la majoria, que cap altra cosa…

Entre lectures i escriptures i relacions que no vull deixar de tenir el temps passa implacablement. Per sort puc -podem- sortir a caminar per la muntanya i admirar bells paisatges com Dragonera o alguna de les basses encara permanents en … Sigue leyendo →