Antònia Vicenç

De cortesia obligada -i fàcil de satisfer sincerament en el meu cas- és la redacció d’aquesta breu nota sobre n’Antònia Vicenç, l’escriptora de Santanyí, en ocasió de la concesió que li fa Òmmium Cultural del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Un guardó més en la seva llarga carrera literària i en el seu llarg itinerari personal. He de confessar que he trobat la literatura -la Literatura- d’Antònia Vicenç en els seus poemaris més que en la seva extensa i important obra en prosa. Preferesc ara els seus poemes als seus relats o a les seves novel.les, sense voler fer-ne cap judici menystenidor: feina és feina. Qualcú va dir que ella, havent publicat els poemaris tardanament, era una poeta jove madura. O una madura poeta jove. I és cert. L’enhorabona! Pels escrits i pels guardons, i per aquest guardó en concret. Aquests dies, a més, he pogut llegir -ja era hora!- el retrat que d’ella en va fer en Sebastià Portell, en una publicació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que Antònia Vicenç, per cert, va presidir en certs moments. Cal agrair, també, a l’autora aquesta dedicació als afers del col.lectiu. En Sebastià coneix bé l’autora, sap dels camins de la seva literatura.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.