Uns boníssims Reis

I tant! Fa temps que volia tenir una armònica afinada en Si bemoll (B flat). Per si sonava la flauta (en aquest cas, l’armònica), vaig escriure la corresponent carta als Reis d’Orient. I mira per on! La carta va ser llegida i la meva petició atesa: què més vull? Aquí la teniu. Una Seydel Blues Session. Preciosa. Quin so! Pocs instruments de música són tan bells. I tan còmodes de portar. I tan fàcils de tocar, si no aspires a cap altra cosa que no sigui el teu enreteniment i un bon exercici per a les teves neurones. Això sí. Cal confessar que entre la redacció de llibres sobre el muntanyisme local, lectures, atenció a les cusses de casa, na Pipa, na Lila, i les altres tasques domèstiques o no, i especialment l’atenció sempre insuficient a la família…, no tenc massa temps per tocar-la, l’harmònica. Però, estic segur que gràcies a la meva nova amiga repassaré durant uns dies les cançons que, més o menys, sé, i també faré qualque incursió als cels del blues… Mil gràcies!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.