Se’n va l’estiu, però…

Ens queda aquesta senzilla edició d’El llibre de l’estiu de l’autora finesa Tove Jansson, coneguda sobretot per una seva incomparable i preciosa creació literària: els Mumin. El que conté aquest llibre seu sobre l’estiu és un regal per al lector. Pens que és un dels textos que més pòsit ha deixat en els meus pensaments, i no em faceu dir-ne els motius. És un llibre savi i ranquil. La traducció és de Montserrat Vallvé Viladoms. He dit edició senzilla: sí. Coherent amb el que és. Un tast de deixondiment emocional. Vull retrobar Dune, de Frank Herbert, ara que he vist la nova versió per al cinema, la qual, per cert, és molt més que bona per al meu gust i em sembla molt ben feta, ben adaptada. Veurem, en pròximes entregues, com se’n desfà l’equip productor. Per ara, van bé. Dune és un cim de la ciència-ficció i de la literatura d’”altres bandes”, que tanmateix són la “nostra banda”… Esper tenir temps per rellegir-la. L’edició que tenc a casa és de 1983. Comptau! Menys ambiciosa i molt llegidora és la proposta de gènere negre -sense esquitades de sang, però amb oportuna i encertada crítica social- que ens ofereix per sorpresa en Sebastià Marí, vell amic, editor actiu, persona compromesa en l’animació i educació  sociocultural (no sé si aquesta qualificació agradarà a en Sebastià, per això ens coneguérem ja fa molt de temps).  Es tracta de Lorena y el inventor de palabras, que edita Milenio. La brevetat del text i la síntesi argumental i narrativa me recorda Georges Simenon. Directe. Cap el grell. A allò que importa. Hi ha Mediterrani: llum enlluernador i amable i alhora capes tèrboles en l’aigua turquesa de les cales… Llegesc les primeres parts d’aquesta (auto)biografia de Nelson Mandela, El largo camino hacia la libertad (debolsillo), un personatge que no podem deixar de definir com a singular. El segle XX no pot explicar-se sense ell: quasi res! La seva evolució ideològica i el seu compromís creixent amb la gent, sense diferències i des de la concòrdia, és admirable, envejable, insòlit. Sí, té ombres. Qui no les té? No va ocultar-les quan era el moment d’exposar-les. Qui ho ha fet, aquí? En defensa de la terra és un bon treball d’estudi històric i també sociològic sobre, com es remarca amb el subtítol, les Mobilitzacions ecologistes a Mallorca (1983-2007), que ha elaborat, amb bona documentació i amb seny, en Gabriel Mayol Arbona (Lleonard Muntaner, editor). L’ecologisme, doncs, en la Transició. Hi érem. I per això me vantaré de dir que l’autor ha tengut la generositat de citar qualque treball meu sobre la questió. Cites que agraesc.  I per acabar l’entrada d’avui, vull destacar aquest esplèndid catàleg de part de l’obra gràfica immensa del gran i prolífic Hugo Pratt (Norma), titulat Viaje imaginario. Quines aquarel.les! Quins dibuixos! Quines vinyetes! Quin imaginari tan propi! Pratt és una personalitat essencial de la cultura del segle XX, també. Cal fer-li més lloc, encara!