Una bona història

Per a mi, la gran pel.lícula de David Lynch és la que aquí es va titular Una història vertadera (potser hauria de ser La història d’en Straight, que és el llinatge del protagonista, o també Una història correcta, perquè straight té també aquest significat…, si no vaig errat). Lucubracions d’un que sap poc, tanmateix. Sé que no era el seu projecte ni el seu guió. Lynch era d’un altre món, certament; Lynch creava des d’una complexitat per a mi excessivament confusa i violenta. En aquella pel.lícula, però, Lynch demostra que sap humanitzar un relat, que sap fer les coses clares quan vol, que sap expressar la compassió i el perdó… I no obstant, Lynch serà venerat per Twin Peaks, per Mulholland Drive o per Fire Walk With Me, que són sens dubte grans obres renovadores del cinema contemporani i de la televisió moderna. Deixem-ho córrer: he llegit ara dos llibres ben sucosos sobre el personatge i sobre el seu cinema, que m’ha deixat el meu fill Joan, bon coneixedor del tema: Tres ensayos sobre Twin Peaks, de Pacôme Thiellement, i El hombre de otro lugar, de Dennis Lim (els dos editats per Alpha Decay). Llevant pols a les prestatgeries, he trobat La muntanya de l’Ànima, del xinès Gao Xingjian (Columna), premi Nobel de 2000, que no he arribat a abandonar ni a tirar ni a regalar en cap de les meves freqüents purgues a la biblioteca personal. Per què sempre reserv aquest llibre? No ho sé. La seva lectura em va deixar un pòsit, un record… El rellegiré ara i tal vegada entendré la raó d’haver-lo conservat. Tracta d’un llarg viatge… Les cartes de Robert Graves recollides a Entre luna y luna. Correspondencia 1914-1972 (Alianza) són reveladores d’una personalitat obsessiva i egocèntrica i alhora d’una intel.ligència de grandíssima dotació. Per a mi, la poesia de Robert Graves és massa hermètica i occidental. Deixa a banda la gent; cerca adeptes. És per a iniciats i per a lectors de llengua anglesa i que provenguin, a més, de la tradició poètica anglesa, amb la qual Graves enllaça i trenca alhora. Per descomptat no en discutiria mai la qualitat. Però, m’agrada més la seva narrativa i la seva “erudició creativa”, com qualcú va definir-la.