Lectures i un article pendent de redacció

Antonio Pérez Henares és un periodista conservador (a Espanya, això vol dir actualment ultradretà). Ha passat, com tants d’opinadors i tertulians, del PC i l’antifranquisme a la defensa  fèrria i espanyola, espanyola, espanyola de la Constitución i de tota la pesca… de rel franquista. El seu odi a Podemos és de manual. I a l’independentisme. Quan en parla, rebenta. Amb el seu pa en farà les seves sopes. És autor, i això és el que ara m’interessa, de Cabeza de Vaca, una novel.la sobre la peripècia fascinant d’Álvar Núñez Cabeza de Vaca pels territoris del sud i del sud-oest d’Amèrica del Nord (Ediciones B). I és una novel.la ben escrita. M’hi sobra un poc d’erudició, però, això és quelcom que pertany a la lliure concepció creativa de l’autor i és respectable. L’aventura de Cabeza de Vaca sempre m’ha interessat: tenc encara a casa l’edició que vaig comprar dels seus Naufragios y Comentarios quan jo estudiava a l’Escola de Comerç (!!!), una edició d’Austral, de 1957. Cabeza de Vaca va ser el primer europeu que va veure bisons i que va conèixer els sioux, va fer una caminada per aquells territoris que va durar anys, i només diré això. Bona lectura. I també he de dir que, conegut l’autor, inflamable sempre quan es parla d’Espanya, Espanya, Espanya, i del Imperi, el to nacionalista del llibre és moderat. Altres lectures són les que comentaré al seu moment en un article que estic preparant per al suplement Bellver del Diario de Mallorca i que, per ara, titul Lectures de muntanya i assimilades. No els comentaré aquí, doncs. Són: Dead Mountain. La montaña muerta, de Donnie Eichar (Desnivel), Guia per als que caminen i Com llegir l’aigua, de Tristan Gooley (Sidillà), La pantera de les neus, de Sylvain Tesson (Angle), Feim kilòmetres, de Joan Martí, Carlos Suñer i Mercè Valero (IB3)… Repetesc que la valoració la faré a l’article, quan el pugui redactar. He d’acabar encara la lectura d’un dels llibres esmentats abans. Vull afegir per ara La Bíblia en España, de George Borrow, viatger anglès del segle XIX, que és tota una curiositat editada per la Junta d’Andalusia. Descriu un país que potser havia de derivar ideològicament a allò que és avui. No és possible desempallegar-se de tanta llosa mental! M’ha deixat el llibre un bon amic i millor lector. I acaba d’arribar a ca-nostra fa uns minuts i de les mans de la nostra cartera aquest preciós Diario del Río Misisipi, de John James Audubon (Nórdica). Ja podeu suposar que la seva lectura passarà davant les altres!