Dia de llegir Verne, 2021

Ha passat un any. La Societat Hispánica Jules Verne ha tornat a convocar el dia de llegir Verne de 2021 (dies 7, 8 i 9 de febrer). N’ha fet una tertúlia internacional i virtual, que podreu conèixer a la pàgina web de l’associació. No he tengut temps enguany, ni potser ganes, per fer alguna mena d’acte públic. Hauria resultat massa complicat, i confés que no hi he posat tanta d’atenció com en la passada convocatòria. Per un cert desànim (pandèmic: em fa peresa intentar organitzar o comprometre’m amb actes que no saps si podràs realitzar o no) o només perquè una edició pendent d’un nou treball meu m’ocupa els dies i els pensaments. No obstant, faig avui aquesta breu entrada per contribuir poc o molt a la difusió d’un tan interessant projecte lector. És una obvietat dir que cada dia és un bon dia per llegir l’autor francès. És reiteratiu en el meu cas dir que L’illa misteriosa, o sigui, Jules Verne, em va fer lector. Ho tenc escrit arreu. Ho dic sempre que hom em fa la pregunta que converteix aquesta confessió personal en la resposta pertinent: sóc lector gràcies a Jules Verne. L’any passat, un bon amic francès em va obsequiar una edició preciosa de l’obra en llengua francesa. Un volum de la Bibliothèque de la Pléiade, que conté dos dels viatges extraordinaris creats per Verne: L’île mystérieuse i Le Sphinx des glaces. He repassat aquests dies els capítols de la primera en els quals els nàufrags (els colons) de l’illa Lincoln troben el capità Nemo en la caverna submarina, ocult al món sencer, recerat en el Nautilus. Encara em commouen. Sobretot, quan Nemo diu: “Je meurs d’avoir cru que l’on pouvais vivre seul!…“. També m’ha interessat sempre saber què li va dir Nemo a l’enginyer Cyrus Smith després de pregar-li: “Monsieur Smith, je voudrais vous parler… à vous seul!“. Diu, Verne: “Cyrus Smith resta quelques minutes seulement enfermé avec le capitaine Nemo, et bientôt il rappela ses amis, mais il ne leur dit rien des choses secrètes que le mourant avait voulu lui confier” (pàgines 672-673).