Pràctica imprescindible. Un cel per al dia d’avui (en què necessito el cel, perquè alguna cosa m’inquieta). Un paisatge, un alè, una estona d’entreteniment i de reflexió: on posar l’horitzó, quins colors usar, com aproximar el primer pla, com allunyar el que ha d’estar enfora… També he fet un díptic i un, diguem-ne, paisatge “urbà”, atropellat, i per aprofitar el revers d’un paper ja usat. Feia setmanes que no tocava els colors ni els papers ni els pinzells. Ni els pinzells nous! He de parlar dels pinzells nous (Da Vinci, Escoda), que els Reis m’han regalat des dels seus magatzems d’Orient. I he de parlar de nous colors que estic provant, també regalats per tan grans i generosos senyors: taronja transparent, groc de Nàpols, violeta blau permanent, negre de fum… Són molt interessants, i veig que els usen artistes que admiro. Mira per on! Havent començat amb pocs colors (una recomanació de Ron Ranson: només set, i qualcun de “convidat” en casos molt especials) ara passo per una fase de provatures amb més colors. Quans? Potser massa. Penso que cal fer-ho: provar, tastar, mesclar, imaginar. Aquí teniu el paisatge d’avui, encara eixugant-se en la posteta que uso de bastidor o de cavallet.
