Comença a passar-me que…

Que no sé on desar les aquarel.les. No m’agrada tirar-ne cap, ja que totes són producte de les meves “exploracions” i dels meus jocs, de còpies, d’exercicis, de proves… De temps en temps en faig una tria i, sí, llavors en tiro qualcuna a la paperera, poques si he de dir ver. El que més faig és aprofitar la part posterior d’aquelles que, definitivament, no tenen cap valor per a mi (objectivament) i no signifiquen res (subjectivament). Així puc aprofitar el revers del paper per fer més proves i més còpies i més versions… Però, ja comença a passar-me el que passa a tots els jubilats que exerciten una afecció: produïm tantes aquarel.les, tants d’olis, coixins, randes, peces de ceràmica, cendrers o peces de ganxet o brodats, que no sabem on ficar-les. Pitjor encara: ja no tenim amics o coneguts a bastament per regalar-los els nostres “productes”. Perquè, en el fons… els regalam per no tenir-ho acaramullat a casa? Particularment, afirmo m’encanta regalar aquarel.les. Avui mateix n’he donat una a un boníssim amic i company de muntanya. I afirmo que, quan les veig envasades, me sento satisfet i honorat. Gràcies, doncs, a qui les acceptau tan generosament. I ara, atenció! Si qualcú llegeix aquesta entrada i volt tenir qualque aquarel.la, que m’ho digui que jo estaré agrait de poder-la-hi obsequiar. I no dic res si, a canvi, em dóna un quadern de paper bo o un tub de pigment o un pinzell… Breu: si feim una truca. Aquí en teniu algunes mostres. Són marines. Darrerament hi afegesc velers. És divertit fer-los, els velers. Hi posen un poc de vida i d’acció.