Vist per a sentència: entrada de lectura no apta per a intransigents

La fantasia de l’independentisme català ha estat jutjada pel deliri espanyolista intolerant, un nacionalisme perillós, aquest sí. Diguem-ho clar: franquista. La “Unidad de España” justifica qualsevol mentida i qualsevol prepotència. Com ha dit Romeva en el seu al.legat final: “Ese “aporellismo”. Fiscalia indolent i hiperbòlica, de grada dels Ultra Sur del Reial Madrid. Se n’han fotut tot el temps. Advocacia maniobrant per no embullar-se. L’acusació popular de zombies, feliç de veure que la fiscalia li ha fet la feina. Informes probatoris policials falaços i inferències clarament falses (Baena), testimonis no gens fiables (Rajoy, Millo, Pérez de los Cobos…) i, algun informe, il.legalment iniciat fa anys, prospectiu (més Baena i més fiscals, que l’ordenaren: “por si acaso”). A Espanya es permet la investigació a polítics. Un judici indubtablement polític. Presos indubtablement polítics… Brillants, algunes defenses (Melero, Arderiu, Pina, etc.), i clarificadores: els independentistes enganaren la gent (Melero), cal acceptar-ho.  Un referèndum a temps ens hauria evitat tot aquest desgavell. Això no acaba aquí. Falta la sentència… i més enllà.