Lectures i sensacions

Sensacions? Quines sensacions? De vergonya, sobretot. I de llàstima. I de ràbia. Continua el judici polític on es despulla, sobretot, l’Estat, i on també es mostra la pressa eixorca de l’independentisme català en la tardor de 2017… La manipulació de proves pels informants de la Guàrdia Civil i l’instructor Llarena (déu meu!) i l’estolidesa argumental dels fiscals i de l’advocada de l’Estat en les sessions del judici és quelcom tan evident que empegueix fins i tot els domassos de la sala, un escenari intimidatori, caspós, de sainet… Sento, en efecte, una gran vergonya… Però, no vull parlar d’això, perquè tot és opinable i tot depèn de les ulleres que portes quan mires. Vull parlar de lectures pendents. Potser del desesper que em causa pensar en que no tenc temps a bastament per fer-ho amb calma, sobretot per les interferències de la realitat en el meu temps (no puc . Resignem-nos: cal avançar, mentre que tenguem ganes de fer-ho. Vull parlar de la necessitat de llegir, de la voluntat de llegir, del plaer de llegir. Per saber què diu, per exemple, Antonio Basanta, en el seu Leer contra la nada (Siruela) o Salvador Pániker a Variacions 95 (Random House) o Rosa Planas a Literatura i Holocaust (Lleonard Muntaner), una autora intel.ligent (potser massa per a mi). Lectures sucoses, doncs: és fàcil imaginar que ho seran, en efecte.  He trobat aquest Al sur de Granada de Gerald Brenan (Tusquets), un text que mai no he llegit, però del qual en tenc moltes de referències, totes positives. I també esperen a les prestatgeries de casa lectures relatives a la nostra cultura: La consolidació del sistema educatiu liberal a Mallorca, de Francesca Comas, Epistolari familiar (1896-1931), d’Antoni Maria Alcover (Sa Nostra), El pont de la mar Blava. Vida i obra de Miquel Ferrà, de Francesc Lladó i Rotger (Abadia de Montserrat). I a la fi repassaré Obra abierta d’Umberto Eco, un clàssic del pensament contemporani (Planeta-Agostini), del qual en conec només fragments i idees sovintment citades en altres textos. Un paisatge, finalment, per mostrar les pràctiques que feig per pintar cels dramàtics, voreres de la mar, platges…

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.