Una petita aquarel.la per començar. Fa calor excessiva aquests dies. No ha fet hivern, i l’estiu és llarg i feixuc. Cal suportar-la amb paciència, la calor. Tanmateix…, sóc home d’estiu, jo. I de primaveres. He sortit a caminar un dia a la setmana: puig d’en Corso, en Farineta, Sa Rateta, puig de ses Vinyes, portell de sa Costa, coma de Son Torrella… He fet al final base a l’embassament de Cúber. Quasi a mil metres, fa menys calor. Partir prest de casa i tornar-hi a mig matí són les claus. No deix
ar que el sol de migdia caigui sobre el clatell… I el paisatge, dematí prest, és bellíssim. Molts de sopars d’estiu -sempre massa per a mi-, poc cinema, moltes lectures i massa quefers domèstics, incòmodes… Una nova tristíssima de la qual ja en parlaré més extensament, tal vegada (o no), un altre dia: ha mort n’Arnau Amer, i el fet, inesperat fa uns mesos, ens
a deixat molt abatuts. A ell sí que li agradaven aquests paisatges! El motiu de l’entrada d’avui, però, quin és? Doncs, que han obert una llibreria de segona mà -d
‘una coneguda franquícia- molt a prop de ca-nostra. Perill! Compren llibres per 0,20 cèntims -preu únic-, i els vénen a tres, a dos i mig o a dos, segons el nombre de llibres que compris en cada ocasió. És un bon espai. Ja hi hem deixat cuatre o cinc senallades d’aquests volums que ja no saps on posar a ca-teva (quasi tots, certament). I ja hi he comprat algunes coses interessants (que els revendré tot d’una allà mateix, un cop llegides). Per exemple Juan de Mairena, d’Antonio Machado, que no havia llegit mai, i que m’ha semblat un recull de notes d’una gran intel.ligènci
a i de molt d’humor. Per exemple, En los confines del mundo, de Lawrence Millman, un llibre de viatges per les terres de l’Atlàntic
Nord, diu l’autor, seguint el rastre dels víkings. Divertit i ric d’imatges i d’anècdotes, i amb molta d’informació sobre Islàndia, Noruega, Groenlàndia, les illes nordatlàntiques… Compro també en la nova llibreria Canciones de los árboles de l’Arxiduc. És anecdòtic parlar un dia amb el meu fill Joan d‘El mundo como voluntad y representación, d’Arthur Schopenhauer, i trobar-lo a l’endemà precisament en la llibreria de segona mà acabada d’obrir al carrer de Francesc Suau (3 euros, ja dic). Passat al fill, segurament no el llegiré; no ob
stant, en Joan em recomana que llegesqui els aforismes d’aquest important filòsof. Ho faré. M’ha agradat trobar-hi aquest tercer volum de les memòries entre personals i periodístiques (?) d’Antoni Serra, ple dels pensaments trencadors i de les opinions punyents de l’autor solleric, sempre enrabiat i de posat histriònic, i amb un gran bagatge cultural i literari: La dec
repitud del periodisme. Diari d’ombres, paisatges i figures (1980-1982). Molt interessant pels noms i els fets que s’hi esmenten, sempre amb relació amb la nostra cultura i literatura. I aquest llibre, Orzowei, d’Alberto Manzi, el darrer que presento avui, no és de segona mà (tot i que a casa en tenc l’edició que al seu moment en va fer La Galera: vet aquí un dels llibres que no es tiren mai). És una nova versió al castellà editada per Maeva, i els agraesc que posin un altre pic la novel.la en el mercat, perquè potser és un clàssic. Vull saber si manté la seva vigència. En faré, sigui quina sigui la sentència que emetré després de la lectura, una ressenya per al Bellver. Manzi se la mereix com a pedagog i com a autor. I acabaré amb una segona aquarel.la:
