Una molt bona pel.lícula, Patterson, de Jim Jarmusch, reviscola l’obra i la figura del poeta William Carlos Williams, del qual acabo de comprar la Poesía reunida, que edita Lumen en format bilingüe, anglès-castellà.
Vet aquí com la vigència i el record d’una obra literària depèn de molts d’atzars, en aq
uesta ocasió del fet que qualcú commogut hagi decidit fer una pel.lícula que agradi, basada en els versos d’un poeta singular (n’hi ha cap que no sigui?). És aquella poesia, per tant, una lectura pendent. Una d’entre moltes més. La veritat és que aquestes setmanes estic prou enfeinat (feliçment) amb visites a escoles, conferències a pares i mares de centres escolars, l’estada a Bologna, a la fira del llibre per a infants i joves, els quefers de Tramuntana XXI, els inevitables i indefugibles manejos domèstics, i naturalment amb la lectura de diferents novetats com la d’en Miquel Mas Ferrà, un bon escriptor 
mallorquí d’obra d
e lenta elaboració, però de qualitat sempre. Llums de tardor en té, de qualitat. Gairebé ni surto a caminar! Terrible dèficit! Me’l compensa saber que les falzies ja són aquí. Però, és cert que els llibres tenen vides curioses, impensats itineraris: mirau com Aucells esquíus, que vaig escriure amb Gabriel Janer, i tot el procés va resultar ser per a mi un curs pràctic de com escriure bé; una altra cosa és haver-ho aconseguit al cap dels anys; de com un llibre nos
tre, dic, és trobat de segona mà en una paradeta de llibres de segona mà, com la novel.la La reina de Sabà és a la mà dels lectors en els prestatges del refugi de Muleta, en la ruta GR 221 de la Serra de Tramuntana, i com El cem
entiri del capità Nemo apareix en el mostrador d’una llibreria de Torrejón de Ardoz, el febrer d’enguany, naturalment en la versió castellana. Què més puc demanar…? Parlant de falzies, aucells migrants per excel.lència, adjunto una imatge d’una de les primeres accions conservacionistes dels ornitòlegs mallorquins. Un bon amic m’envia un ja entranyable retall de premsa. Érem a principis dels setanta; neixia el GOB. Es tractava d’amollar al cel de Mallorca un enviament massiu d’oronelles recollides per ornitòlegs del centre d’Europa. Els pobres aucells varen ser impedits de fer la seva migració per mor d’unes maltempsades sobtades, amb molt de fred, crec que a Suïssa. Arribaren en caixes de fusta a l’aeroport de Palma, les oronelles. En el ventre d’un avió de passatgers. Pel prat de Sant Jordi n’amollàrem algunes, i d’altres al Salobrar. I acabaré l’entrada amb una aquarel.la del castell del Rei:
