Setembre espès

D’activitats. Per exemple: hem assistit a les Converses Literàries de Formentor, com sempre interessants, tot i que enguany alguna de les taules va ser un punt avorrida o no prou ajustada a allò que anunciava el títol temàtic principal (Harpíes, o Arcontes, per exemple). No obstant, sempre s’aprèn, visca la llibertat dels creadors!, i això és el que cal aprofitar d’aquesta mena de trobades. Gràcies a elles coneixeré aviat l’obra de l’autor i editor italià Roberto Calasso, i rellegiré el per a mi quasi oblidat El manuscrit trobat a Saragossa. De Roberto Calasso és aquesta frase inquietant: “Quanta realitat és capaç de resistir el coneixement?“. Enyoro, i ja ho he expressat en alguna altra ocasió, una trobada semblant en llengua catalana. Per cert que, a Formentor, no hi havia en aquesta edició de les Converses cap senyal de participació pública local: ni ajuntament, ni Consell, ni la fantasmagòrica (les xerrades anaven de fantasmes, espectres i altres sers incorporis) Conselleria de no sé què, no sé què més, i de Cultura. Una llàstima. Motius deu haver-hi, que desconec i sospito que no m’interessa conèixer. Mentretant, en Vicenç Sastre, en Sebastià Torrens i jo mateix (enyorant molt el company que ens falta, i com ens falta!) hem trescat per Planícia i per altres bandes intentant posar al dia alguna informació de la guia del GR221 que tenim publicada a Triangle Postals. Només per a una reimpressió. Poques feines són tan agradables! El passat dissabte assistírem a migdia a la presentació en la simpàtica i singular llibreria Rata Corner del recull de textos procedents de l’apassionada web de literatura feminista que sostè (en pijama, diu ella) na Carmen G. de la Cueva, i que porta el nom de La tribu de Frida (clicau sobre el nom i la coneixereu). Francament potent. El llibre, a més, és ben vistós. És ple de textos -poemes, diaris, narracions, brevíssims assajos- escrits per dones d’empenta. No us perdeu l’ocasió de rellegir, en aquest primer volum, els fragments dels diaris de Maria-Mercè Marçal que hi són inclosos per primera vegada traduïts al castellà. L’editorial es diu La señora Dalloway: un encert de marca, també. D’una de les col.laboradores de La Tribu de Frida, Sara Torres, apunto al meu quadern de notes aquesta sentència fabulosa: “En la práctica de la escritura sólo hay involucrado un cuerpo, e infinitos fantasmas“. A la llibreria hi tornarem demà per participar en el sopar “harrypotterià” que s’hi prepara: sopar misteriós, sens dubte. Espero que no ens servesquin butzes o potons de qualque bèstia innombrable ni begudes excessivament màgiques. M’incomoden les transformacions involuntàries. No em plauria veure’m de sobte al mirall com un au fènix o com un espectre llimós amb el nàs ple de moc pestil.lent… I ja per acabar -i no és tot!- el divendres vaig participar en la presentació de la nova associació conservacionista, i alguna cosa més, de nom Tramuntana XXI, de la junta gestora de la qual, formada per bons amics i amigues, en sóc per ara vocal. L’acte va ser a Raixa. El presentava na Mar Rayó. Hi col.laboraven Débora Pinya, Martí Solivelles i Xisco Colom, coneixedors actius i positius de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Parlaren també en Toni Martínez Taberner, president de la nova associació, i Joe Holles, el seu primer secretari. Hi estrenàrem un breu i impactant video de Canal Miraprim, al.lusiu a les intencions de l’associació. Hi va assistir molta de gent -la fotografia de Jaume Gual no engana. Espero que molta d’aquesta gent se’n faci a la fi soci… Un setembre ple d’activitats, doncs, com he dit abans. I callo coses! Necessito dibuixar un poc i sortir a caminar més. I llegir un poc (més). Ara estic amb l’Arxipèlag Gulag de Solsenitzin: esborronador! Per sort, una estona de lectura de poesia xinesa m’assossega. Ja tenc 64 anys.