L’accident de Pinotxo, colors a l’atzar i llibres

Va sortir-me, potser per atzar, l’altre dia, aquest joc de colors que m’agrada. I ahir, també per atzar, el meu Pinotxo toscà, comprat a Florència ja fa molts d’anys, va caure del lloc on sol estar, vetllant per damunt de la meva esquena la feina que faig o renyant-me mut per no fer-la, i va patir un accident. Potser el més greu que pot patir un Pinotxo: perdre el nas. Al servei d’Urgències li varen fer la reparació cirúrgica necessària. Ara, el meu Pinotxo ja és un altre pic on toca ser, enfilat en una prestatgeria per dominar-ho tot, i em diu ara mateix sense paraules i amb una mirada prou inquisidora: “A veure, Miquel, quan podràs llegir aquests llibres nous?”. Quins llibres? Doncs, per exemple, El Incal, el més que famós i ja clàssic còmic amb dibuixos de Moebius i guió de Jodorowsky. Per exemple, aquests dos extensos i densos volums dedicats a explicar, al detall, la història i el significat de la darrera guerra dels Estats Units contra el poble indígena dels Nez Perce, que culminà amb la famosa marxa dels últims membres d’aquesta tribu fins el Canadà, l’estiu de 1877: The Nez Perce Indians and the opening of the Northwest, i Nez Perce Summer 1877.  Com totes les històries d’aquest període i dels fets i relacions entre blancs i indis, la dels Nez Perce acabà malament. Altres tribus de l’Oest nordamericà protagonitzaren la seva pròpia i final marxa humiliant i ara ja mítica: els “navajos” (imaginada també pel duet Charlier-Giraud en una aventura del tinent Blueberry), els xeiens (o com es diguin en català, relatada amb un cert desordre per mor del muntatge imposat per la productora, pel gran John Ford a la pel.lícula Cheyenne Autumn, traduïda aquí com El Gran Combat)… I per què, direu, aquestes dues lectures? Doncs, perquè aviat seré pels indrets que els Nez Perce creuaren en la seva fugida cap el nord. Aviat seré, serem, pel territori de Montana, gràcies a la invitació d’uns bons i amables amics. Aquestes lectures, que segurament no podré acabar com jo voldria abans de partir, es complementen amb tres més: En el corazón del mar, de Nathaniel Philbrick, un relat dels fets verídics que inspiraren capítols, i per ventura el tema principal, de la gran obra Moby Dick de Melville; Temps de segona mà. La fi de l’home roig, de la Nobel de 2015 Svetlana Aleksiévitx; i Una cabana a l’hivern d’Hubert Mingarelli… I ara vet aquí un document fotogràfic excepcional, una primícia informativa: Pinotxo sense nas. Reproduesc la impactant fotografia, obtinguda pocs minuts després de l’incident, sense la seva autorització expressa. De fet no m’ha dit sí ni m’ha dit no. És un Pinotxo silenciós i prudent. No plau a ningú, cal que ho comprenguem, veure’s exposat publicament sense el seu millor i més reconegut atribut físic.