Més lectures: periodisme, guerra, poesia, còmics i dibuixos urbans

Impossible, ja ho he comentat en qualque altra ocasió, fer la llista dels llibres que hom llegeix a mesura que les setmanes passen. Sí que em plau de temps en temps fer una menció del que més m’ha interessat. Sé que poca gent segueix aquesta pàgina (i per cert, m’agrada que sigui així, per mantenir el to íntim que hi pretenc sostenir) i sé que alguna d’aquesta poca gent és lectora. A tots ens agrada una recomanació, una opinió. A tots ens és útil i ens orienta. Per exemple, Joan Mayol va recomanar-me la lectura de les memòries d’un gran periodista català, que jo desconeixia totalment. Es tracta d’Eugeni Xammar, i el llibre que comento és Seixanta anys d’anar pel món, un recull autobiogràfic de converses amb Josep Badia i Moret. Tot el segle vint, gairebé, vist des de la perspectiva d’un català molt europeu. De la Primera Gran Guerra Europea, o millor de les conseqüències terribles d’un aspecte no massa tengut en compte de la postguerra (què se’n feia, què se’n fa amb els morts), és la magnífica novel.la de Pierre Lamaitre titulada Ens veurem allà dalt. La versió catalana de Bromera, magnífica també. També bèlica és Los pájaros amarillos, de Kevin Powers. El drama, terrible i esplendidament contat, a l’americana, obviament, passa a Iraq, l’any 2004, en una localitat enmig del desert: vos sona? Un text preciós, molt bell literariament i escarrufador en el que relata. Com totes les guerres, i més que cap d’elles, la de l’Iraq va ser un absurd. En pagam i en pagarem els efectes. L’odi s’escampa com una bassa d’oli quan es produeix una injustícia. Quina bestiesa, les conseqüències de la qual encara patim! Aquesta novel.la encara us enrabiarà més. Per deixar que l’esperit reposi, per cercar un poc de calma, per saber que som humans encara, repasso de temps en temps les obres dels poetes japonesos que tant i tant admiro. En aquest cas, Santôka Taneda, capaç de descriure amb una intensa emoció qualsevol detall de la vida, d’una caminada, d’un menjar, d’un tremolor, d’un arbre, del pas d’un nigul. He llegit, doncs, el volum La poesía zen de Santôka, la portada del qual adjunto també. Preciós, de veres. I ara dos còmics, perquè ja sabeu que són llibres preferits de qui això escriu. Us presento la integral (primer volum, em sembla; espero!) de Buddy Longway, un western dibuixat per Derib, una institució en el tebeo clàssic, tintinesc, europeu. Una història de trampers i caçadors en les grans planures de l’Oest al peu de les Muntanyes Rocalloses. I llegiré també amb molt de gust i a la fi (ja era hora!) les Històries del barri, de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí, que té a punt d’edició una segona part, que compraré tot d’una que surti a les llibreries. Potser ja hi és. Perquè sé que l’edició és a punt. Ah! I si qualcú té interés en això dels Urban Squetchers que comentava en l’entrada anterior, vet aquí un manual bàsic (que paga la pena mirar només per les il.lustracions, obra precisament de molts dels membres d’aquest col.lectiu que dibuixa allò que veu pels carrers): Urban Sketching. Guía completa de técnicas de dibujo urbano, de Thomas Thorspecken. Una meravella! I quina enveja, mirar els dibuixos! Inassolibles!