Més lectures

Impossible comentar totes les lectures que hom va fent o les que hom té pendents de fer. Per sort ja no tenim present en aquests anys el sentiment del deure de llegir. Ja sabem que hem de llegir el que ens plau o el que ens pot ser útil, potser com a documentació per a qualque treball propi. De vegades sembla que el nombre de llibres interessants és infinit, i que en conseqüència és absurda la dèria de voler llegir-ne ni que sigui una petita part de tan gran quantitat. Fins i tot hom arriba a pensar que és absurd voler-ne llegir cap. “Un més, per a què?”, és la pregunta. I així i tot, ens agrada llegir. En què estic ara? Doncs, en la descoberta d’una novel.la de formació, preciosa, amb una intensa càrrega de sentiments positius cap a la naturalesa des de la perspectiva d’un descendent d’indis xeroki: La estrella de los cheroquis, de Forrest Carter, un autor francament contradictori, pe`ro d’una gran sensibilitat. El llibre no és nou. Em va passar per malla fa anys. M’agrada molt d’haver-lo trobat ara. D’una força molt inquietant és el llarg monòleg, un memorial profund i esverador en certs moments, del narrador a El arte de desgranar alubias, del polonès Wieslaw Mysllwski, un nom segurament impronunciable. És una de les sorpreses que he tengut darerament: desconeixia totalment tant l’autor com l’obra. Benissimament escrita (i traduïda, supòs). He piratejat una versió digital d’un text que ja no és al mercat. Un esplèndid llibres d’aventures i de viatges pel cor de l’Àsia russa i per Mongòlia: Bestias, hombres y dioses, de Ferdynand Ossendoswki, tot un caràcter. Un personatge que intentava fugir dels comunistes en els anys immediatament posteriors a la revolució. Si se’n fa una reedició l’adquiriré. El vull a les prestatgeries de ca-nostra dedicades a aquesta mena de narracions. En la meva il.lusió per saber “coses” del fet de caminar, tenc entre mans tres llibres: Immortelle randonnée. Compostelle malgré moi, de Jena-Christophe Rufin, Dictionaire philosophique et vagabond de la marxe i Petite philosophie du marcheur, els dos de Christophe Lamoure. El primer tracta d’una experiència personal, molt ben narrada, al Camí de Sant Jaume. Els altres dos són aproximacions a aquesta activitat tan humana que és caminar. Simplement, caminar. Sempre lligat amb el fet de pensar. I no falten els còmics: Todo Paracuellos, de Carlos Giménez, escarrufador encara, dècades després de la seva publicació inicial per tires, un seguit d’escenes de la vida en internats infantils durant el més dur franquisme, i un esplèndid i indefinible volum titulat molt suggerentment This one Summer, de Mariko Tamaki i Jillian Tamaki. Absolutament preciós. Un grandíssim relat; pura vida en vinyetes.