Una serp

Ahir, mentre que baixava del puig de na Fàtima (Valldemossa) vaig estar a un no res de posar la mà sobre aquesta serp de garriga. Lliscava calmosament entre els regruixos de l’escorça d’aquest pi abatut per qualque temporal recent. Quina sort haver-la pogut veure. Poc a poc va refugiar-se en la part inferior de la soca, en qualque crui. De vegades, per no dir sempre, les caminades et regalen una sorpresa com aquesta. Ahir vaig veure corbs, voltors lleonats, ferrericos, pinsans, mèrleres, tudons… Per no dir res de la vegetació: els ullastres, els pins, les alzines, les arboceres, mates, càrritx, safrà bord… Les companyies habituals. Feia bon temps, amb niguls. Sense amenaces de pluja. Podies veure l’entorn muntanyenc de Pastoritx, i el pla de Ciutat, enfora.