Les muntanyes de foc

En Sebastià Bennassar m’honora quan inclou un llibre meu en aquesta citació al seu article a Vilaweb de dia 15 de juliol de 2023 (d’ahir, doncs):

Aquest estiu volem recuperar vuit llibres de la literatura de joves d’aquests últims seixanta anys, en un exercici de reivindicació d’una literatura massa sovint bandejada dels mitjans de comunicació i ara també com més va més foragitada de les aules. Són aquests: La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó (1966); Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo (1974); L’illa de les tres taronges, de Jaume Fuster (1983); 17 anys, primer viatge a Itàlia, d’Oriol Vergés (1989), El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada (1995); Les muntanyes de foc, de Miquel Rayó (2000); En les mars perdudes, de Raquel Ricart (2011); i L’alè del drac, de Maite Carranza (2019). Són vuit llibres que els joves haurien de llegir i els adults, si no ho han fet, també. Pel pur goig de fruir d’un estiu amb els nostres creadors. Que vagi de gust.”

Mil gràcies, Sebastià! La llàstima és que la novel.la ja està descatalogada, i un bon greu que em sap! Al seu moment va obtenir el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil,  i Columna en va fer dues edicions inicials: una en la col.lecció Columna Jove, i l’altra en la col.lecció de narrativa per a adults, mira per on! El relat és un declarat homenatge a Joseph Conrad (El cor de les tenebres), als viatgers africanistes del XIX (Iradier, Burton, Speeke i Grant…), i a Diane Fossey i els goril.les de Virunga… Quina mescla!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.