Pens que…

Pens que poc a poc he d’anar reduint feines i compromisos. Perquè, per sort, encara en tenc -encara me’n vénen- molts. Per sort tenc també projectes que esperen, no sé si pacientment o si resignadament, el seu torn en carpetes acaramullades en la taula de treball. En algun d’aquests projectes hi vull passar hores en el que resta de l’any… Ja en parlaré, si escau, al seu moment. I per sort, tenc aficions que necessiten com és natural dedicació de temps, i que no vull abandonar, perquè me permeten aprendre i sostenir una certa activitat. Però, cal confessar que percep lentament que ja necessit més temps per satisfer-los dignament, els compromisos, i per atendre les aficions de forma responsable (la lectura, les caminades, les aquarel.les…), i també percep que començ a flaquejar en la capacitat de concentració i d’atenció, imprescindibles en l’exigència que requereix un treball ben fet.  Com el de les lectures per a ressenyes  literàries. I què vull dir, amb això de reduir feines? Per exemple, que no cal que faci més entrades en aquesta web per dir el que llegesc. No cal que anuncii els títols dels llibres que compr o que llegesc. A qui interessa, a més, el que jo llegesc? Potser només cal recollir les impressions volanderes d’una lectura que m’hagi interessat… He de reflexionar sobre tot el que acab d’apuntar. Visc, potser, un canvi de fase, m’aproxim, potser, a un punt d’inflexió. Encara anotaré avui uns títols. Per exemple el del relat breu La ruta, del bon amic i excel.lent mestre a Eivissa, Joan Amorós (Consell d’Eivissa).  És un relat ben compost, ben escrit. A veure què escriurà més endavant? O el de l’assaig Infocracia de Byung-Chul Han (Taurus). O el de Las rosas de Orwell, de Rebecca Solnit (Lumen), una boníssima i original exposició de la vida i del sentit de l’obra literària de George Orwell… I és que, en veritat, hi ha tants de títols interessants, i tantes lectures per fer… Com no esmentar, per exemple, dic, aquesta edició dels haikus de Matsuô Bashô, un dels meus mestres poetes i caminaires admirats? És Poesía Completa (El Gallo de Oro).

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.