Archivo de la categoría: Sin categoría

Hem recuperat, sense proposar-mos-ho, perquè només teníem la il.lusió de què podria ser així, l’ús de la paraula penyalera, que dec a na Maria Antònia Salvà, la poeta de Mallorca. El DCVB diu que penyaler és qualcú que “habita o … Sigue leyendo →

Una ressenya més al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

Versos i colors. Aquí tres proves dels darrers dies. Seguesc lliçons de mestres solvents: Juan Saturio i Társila Jiménez, en dos d’aquests tres casos. El tercer cas és una (altra) improvisació. Mir les seves demostracions. Intent quedar-me’n algun detall, traç, … Sigue leyendo →

Cercarem versos que puguin conhortar-nos. Per sort, ja són a les llibreries els nous poemaris de dos poetes mallorquins que em senyalen possibles senders en els quals caminar amb qualque nou escrit meu, tanmateix improbable. O no. En Literatura cal … Sigue leyendo →

De cortesia obligada -i fàcil de satisfer sincerament en el meu cas- és la redacció d’aquesta breu nota sobre n’Antònia Vicenç, l’escriptora de Santanyí, en ocasió de la concesió que li fa Òmmium Cultural del Premi d’Honor de les Lletres … Sigue leyendo →

Mira per on haurem contribuït a recuperar l’ús d’una antiga i bella paraula, i potser a donar-li un significat modern, actual: penyaleres.

Me sona, i molt. Massa. “Ucraïna no existeix”, “Ucraïna és Russia”, “Rússia i Ucraïna són el mateix poble”, “Els liders ucraïnesos són uns nazis”… Sense voler comparar, naturalment.

És aquí, just a la vora. La guerra. Que no comprenc. Que em provoca la sensació dificilment suportable de la impotència màxima. Que em fa por. Que sotmet milions de persones. Que esbuca països. Que tuda recursos. Que mata gent… … Sigue leyendo →

Sí. D’una fotografia d’en Sebastià Torrens (del llibre Hivern a Mallorca) i d’una demostració, una gran lliçó, del mestre aquarel.lista Juan Saturio. Un bosc amb violeta. És encara una prova. Totes les aquarel.les ho són.I molt més en el meu … Sigue leyendo →

Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya d’un treball ben curiós i estimulant d’en Gonzalo Moure, bon autor i col.lega.