Archivo de la categoría: Sin categoría

Sí, un nou llibre que exposa breus escrits meus a la lectura de qui vulgui fer-la. Encara quanta emoció en veure que un treball teu comença el vol o el camí o la singladura. Tal vegada, però, una emoció assossegada … Sigue leyendo →

No puc. O potser escrivint la paraula gràcies amb tota la sinceritat que pugui. Gràcies, doncs! En Sebastià Bennassar dedica un prou llarg article al meu llibre -ja descatalogat, ai!- Les muntanyes de foc. Amb la novel.la, vaig obenir al … Sigue leyendo →

Dia 11 de juliol va celebrar-se al Teatre Principal de Palma una festa de celebració del 50è aniversari de la fundació del GOB. El seu president a Mallorca, n’Amadeu Corbera, em va demanar que hi fes un parlament com a … Sigue leyendo →

No és la primera vegada que trobam un pollet en el carrer, perdut, fet a mitges encara, ran de la calçada per on passen tota casta de vehicles. En la voravia hi pot passar gent, i cans, i moixos… Tot … Sigue leyendo →

Adia Edicions (l’editorial de Calonge, Santanyí) que lidera amb gran eficàcia i coratge en Pau Vadell) ja anuncia per les xarxes socials les novetats de setembre, entre les quals s’hi compta aquest meu nou poemari (o el que sigui). Es … Sigue leyendo →

Ara que els conservadors espanyols se n’adonen -a la fi!- de què potser els vots de VOX els fan alguna nosa per allò que signifiquen o palesen (feixisme, franquisme, intolerància, masclisme, etc.), alguns dels seus opinadors comencen a menystenir-los o … Sigue leyendo →

Les notícies són males d’empassar. La de despús ahir i la d’avui, relacionades amb el mateix fet. En resum: el president del nostre Parlament no ha rebut com era tradició, els infants del Sahara que passen part de l’estiu amb … Sigue leyendo →

Els opinadors de la dreta espanyola no saben llegir (a banda de moltes altres ignoràncies palesades diumenge passat). L’extrema dreta opinadora espanyola, la que de vegades sembla que va des de sectors del PSOE desmodats, passant per Ciudadanos o Valents … Sigue leyendo →

Ahir vaig resoldre una aquarel.la que resultava mediocre. D’una fotografia pròpia, una platja cantàbrica interpretada des de la presència de boires. En paper Arches, gra fi, 31×41 cm. En fi… Aprendre. Insistir. Aplicar els aprenentatges. Poc a poc.

Per entretenir-me, i a l’espera del que demà passi, una aquarel.la des d’una fotografia pròpia d’una de les belles platges de la Costa da Morte gallega. Paper Arches de gra gros, 300 grams, 31×41 cm.