Més brams

Després d’un patètic article titulat “¿Nadie va a hacer nada?, publicat en The Objective (l’actual refugi de veterans patriotes constitucionalistes, o sigui: de nacionalistes espanyols; ha resultat curiós veure com poc a poc s’hi arremolinen i fa feredat el que hi publiquen) que en realitat era una crida als salvadors de sempre de la pàtria espanyola, l’articulista amolla avui altres bramades en el titulat “Los malversadores lingüísticos“. Escriu: “el océano de los millones y millones de euros públicos que les cuestan a los españoles las políticas lingüísticas en aquellas comunidades autónomas con lengua cooficial.” I es queda tan content! “Millones y millones“? Quants? Un “océano“? De quina dimensió? En comparació amb què? A quins “españoles” es refereix? Què vol dir? No sap, aquest senyor que la seva Constitució -que tant diu defensar i que sempre veu, ell i els seus, en perill- diu precisament que la pluralitat lingüística es “un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” I no sap que això vol dir despesa? I no sap que vol dir obligació? I no sap que les -utilitzaré els seus termes- Comunitats Autònomes poden elaborar els seus propis pressupostos? I que mols ciutadans d’aquests països -ara usaré els meus termes- sostenen aquesta despesa amb gust o la trobam poca? Afirmacions semblants en publicacions semblants només tenen una explicació: l’odi (he de descartar la ignorància, en aquest cas). O dues explicacions: l’odi i la por… I això que tenen a favor -perquè són dels seus- els jutges, els espies, la premsa conservadora (i la no tan conservadora), les policies, bona part de la intel.lectualitat, l’exèrcit, el rei i les togues. No ho entenc.